Escola Pia Tàrrega: Característiques Psicoevolutives dels nens i nenes de 6 anys

Personals

Un/a nen/a de 6 anys és molt sensible a l’actitud de l’adult, necessita la seguretat, l’afecte i comprensió dels seus pares i professors. Es mostra insegur/a, canviant, sensible,....
El món gira al seu entorn, reclama sovint la nostra atenció i dedicació , i es mostra gelós quan la nostra atenció es dirigeix a un altre company, germà,...
En algunes ocasions, es comporta de manera inestable, plora i riu amb facilitat, s’enfada per res, es mostra tossut/da. La reflexió dels adults li dura pocs minuts.
És molt important en aquesta edat l’adquisició dels hàbits de treball, la neteja personal.

En el pla motriu, la seva activitat és constant, es mou i canvia de joc o activitat sense parar.
Aconsegueix conductes bàsiques en la coordinació de moviments en la coordinació oculomotriu.

L’activitat escolar és atractiva per a un nen/a de 1r, perquè ja se sent més gran i a la vegada una mica més integrat en el món dels adults. Però també es mostra atemorit/da vers l’aprenentatge i el control constant del seu comportament.
El seu desenvolupament intel·lectual s’inicia al raonament lògic, però el seu aprenentatge encara necessita de l’experimentació activa i manipulativa, partint sempre d’activitats concretes i properes.
En el treball escolar s’han de donar pautes clares i concretes i respon millor a l’estimulació i a la valoració que no al càstig.
Als 6 anys l’aprenentatge de la lectoescriptura és bàsic, moltes activitats que es fan a l’escola van encaminades a l’adquisició i la consolidació d’aquest aprenentatge.

Als 6 anys el joc col·lectiu és desorganitzat i desordenat.
Comença a sorgir entre ells/es la figura “ del líder”.
Els seus jocs moltes vegades, són imitatius, juguen a senyoretes, representen personatges de sèries televisives, esportistes famosos....

ACTUACIONS A CASA

És important un bon ambient, una bona relació afectiva perquè ell/a se senti motivat/da. No s’ha de sentir jutjat/da només pels resultats obtinguts, sinó que s’ha de sentir valorat/da i estimat/da pel que és, i al mateix temps, cal ajudar-lo/a a superar i vèncer les petites dificultats.
Els pares han de mostrar una actitud ferma i segura. Quan es prengui una decisió, cal haver-la pensat, meditat, i a vegades, pactat i dur-la a terme fins al final.
Davant d’un comportament inadequat, cal buscar el moment oportú, parlar-ne i fer-los reflexionar, de vegades ens precipitem, els imposem els càstigs desmesurats que després no complim del tot.
Han d’entendre que no sempre s’aconsegueix el que desitgen, ni en el moment en què ho desitgen.

Per la hiperactivitat típica de l’edat necessiten uns límits. Evitar el descontrol, els crits,....
Organitzar les activitats del nen/a marcant un temps per cada cosa: jugar, fer els deures, llegir, mirar la televisió,...

Interessar-se per les activitats que ha fet a l’escola.
Potenciar, llegint amb ell/a, escoltant-lo quan llegeix, llegir un conte,....
Valorar tot allò que ha après i estimular-lo/a a seguir endavant.
No dramatitzar les petites dificultats inicials, parlar-ne i intentat buscar solucions.

Observar la integració del nen/a al grup classe, potenciar l’amistat amb els companys per tal que se senti estimat/da i valora/da.
La bona relació família- escola és bàsica i imprescindible per aconseguir la formació integral del nen/a.