Escola Pia Tàrrega: Història

Notícies

Història

L’Ajuntament de Tàrrega acordà en sessió plenària del 9 de novembre de 1883 demanar un col·legi de l’Escola Pia. Se signà l’escriptura de fundació el 17 de març de 1884 segons la qual l’Ajuntament cedia als escolapis l’antic convent de la Mercè. El bisbat transferí l’església del mateix convent el 15 de setembre de 1884.

El 5 de setembre de 1884 arribaven a Tàrrega els primers escolapis que havien de formar la comunitat. Foren rebuts a l’estació del tren per les autoritats que els acompanyaren a la nova residència. Pocs dies després s’obriren les portes de l’escola. 


El col·legi havia d’impartir primària i secundària segons les normes de l’Estat. La primària elemental comprenia tres classes i a la superior s’hi ensenyava el comerç. De batxillerat només es donaven els tres primers cursos, per manca d’alumnat; va ser incorporat per reial decret de 2 de desembre de 1885 a l’Institut de Lleida.

El 1905 començaren les classes nocturnes per obrers. No eren d’alfabetització, sinó que pretenien ajudar a millorar la primària que ja s’havia cursat.

Des dels primers anys s’intentà enriquir el centre amb mitjans pedagògics. Aviat la biblioteca arribà als 2.000 volums, es donà el primer pas per a lacreació de laboratoris de física i de química i de museu de ciències naturals. Aquest últim s’enriquí gràcies a les troballes del pare Bernat Noguera (1917-1922) pels environs de la població: amb aquestes peces es formà el Museu Local a l’Ajuntament. Anys després el pare Pere Rimblas (1926-1932) hi aportà un herbari amb les plantes medicinals de la contrada.

També hi col·laborà en aquestes tasques el pare Josep Franquesa, però sobretot cal atribuir-li la creació (1918-1923) d’un Cor infantil que s’especialitzà en el cant gregorià i participava en els actes litúrgics de la parròquia. Aquests infants d’ara serviren després als pares Lluís i Ferran Martínez per a crear l’Schola Cantorum. També el pare Franquesa inicià la primera revista de l’escola que titular Àmfora.

Figura destacada és també la del pare Carles Perelló que excel·lí en la pintura i va ser víctima d’una caiguda quan estava pintant la paret de l’escala principal de l’escola. La plaça del costat del col·legi porta el seu nom.

El basquet hi arribà de mans del pare Eusebi Millán el 1927; aquest escolapi havia introduït aquest esport el 1922 a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona.

Durant la II República Espanyola, el 1933 per al batxillerat els escolapis s’ajuntaren amb El Modern
Liceu i les classes es donaven al carrer Agoders. Els religiosos hi anaven sense sotana. La primària continuà a l’exconvent mercedari.

El 15 de juliol de 1936 els escolapis es veieren obligats per ordre de l’Ajuntament a abandonar la part d’escola i quedar només a la part de l’església, espai en que l’Ajuntament no tenia competència. Era l’admonició del que passà pocs dies després, el 22, quan foren forçats a fugir i amagar-se.

L’Ajuntament recuperava l’edifici, el renovà i hi muntà una escola de primària, la qual funcionà tot el període de la guerra.

El 21 de febrer de 1939 el pare Lluís Martínez es va fer novament càrrec del col·legi, del qual el pare Joan Profitós s’havia ja possessionat com a representant de la província. A l’abril començaren les classes de primària i comerç i les de batxillerat el 9 de setembre, és a dir el curs següent 1939-1940. Els primers anys el batxillerat es va fer en règim de lliure, és a dir, anant-se a examinar a l’institut de Lleida; a partir de 1964 el col·legi va ser reconegut elemental.

El col·legi habilità una sala per a cinema. El motiu primer era per als interns a les tardes del dies festius, però s’hi sumaren també la resta d’alumnes: va ser un local per a infants i joves.

Amb la llei general d’educació de 1970 s’implantà progressivament l’educació general bàsica (EGB); el centre va ser homologat per una ordre ministerial del 12 de juliol de 1973 per a l’EGB i per una altra de l’11 de febrer de 1974 per al parvulari.

Dues celebracions importants que han remogut la ciutat han estat la presència de les relíquies de sant Josep Calassanç a la població el desembre de 1948 i la celebració del centenari de la fundació de l’escola el 1984. D’aquesta efemèrides en queda el campanar que s’inaugurà el 23 de desembre de 1995.

Amb motiu del centenari l’Ajuntament concedí a l’Escola Pia la Medalla d’Or de la Ciutat, la qual li va ser lliurada el 31 de maig de 1995.


El col·legi escolapi ha estat comarcal. Molts nois de la comarca han pogut cursar el batxillerat gràcies a l’internat escolapi. Quan les facilitats de transport milloraren, l’internat resultà inútil, però l’afluència d’alumnes no baixà pas fins la implantació de la EGB en els pobles.

Actualment és una escola concertada amb Infantil, Primària i Educació Secundària Obligatòria (ESO).

Algunes dates remarcables

09/11/1883 Ajuntament aprova les bases de fundació de col·legi escolapi.

17/03/1884 Ajuntament i Escola Pia signen escriptura d’acord per a fundació de col·legi en l’exconvent que havia estat cedit per la Junta Suprema de Vendes de Béens Nacionals el 31/10/1842 i el bisbat cedí l’església de la Mercè amb l’autorització de Roma el 15/09/1884.

05/09/1885 Arriben els primers religiosos escolapis i formen la comunitat.

15/09/1884 S’obriren les portes de les aules per als alumnes.

02/12/1885 Reial Decret incorpora el col·legi a l’Institut de Lleida.

1905 Comencen a impartir-se classes nocturnes per a obrers.

1917-1922 El P. Bernat Noguera funda el Museu Local amb peces antigues trobades a les rodalies de la ciutat.

1918-1923 El P. Josep Franquesa inicia un Cor gregorià a la parròquia i funda la revista Àmfora, primera del col·legi.

06/10/1922 Morí el P. Carles Perelló en desplomar-se la bastida en que s’havia enfilat per pintar un mural a l’escala.

1927-1929 P. Eusebi Millán inicia el bàsquet a Tàrrega.

1926-1932 P. Pere Rimbles crea l’herbari amb plantes medicinals de la contrada, molt consultat el anys següents.

1933 El batxillerat s’imparteix en El Modern Liceu, al carrer Agoders.

11/06/1936 L’Alcalde de la ciutat comunica que ha advertit al P. rector de l’Escola Pia que han de deixar el col·legi que l’Ajuntament els havia cedit a més tardar el 15/07/1936.

15/07/1936 El dia assenyalat l’Ajuntament expulsà els escolapis del col·legi; surten per la porta principal, però entren per l’església a la part de comunitat sobre el temple, sobre el qual no tenia facultats l’Ajuntament.

22/07/1936 Els religiosos han d’abandonar la comunitat davant els esdeveniments.

21/02/1939 El P. Lluís Martínez es fa càrrec del col·legi tot i que el P. Joan Profitós ja n’havia pres possessió anteriorment.

15/09/1939 Comencen les classes de primària; el dia 9/10/1939, les de batxillerat lliure.

11/12/1948 Arribada de les relíquies de sant Josep de Calassanç a la ciutat.

1964 Ordre Ministerial declara el batxillerat com reconegut elemental.

12/07/1973 Ordre Ministerial homologa l’EGB (BOE 10/09/1973).

11/02/1974 Ordre Ministerial homologa parvulari (BOE 13/03/1974 ).

31/05/1995 L’Ajuntament lliura la Medalla d’Or de la Ciutat al col·legi de l’Escola Pia de Tàrrega.

23/12/1995 Repiquen per primera vegada les campanes del campanar construït com a record del primer centenari de la fundació del col·legi.

Rectors:
1884 – Joan Miracle
1884 – Francesc Llonch
1892 – Sebastià Serra
1894 – Gaspar Gibergues
1902 – Blai Badia
1919 – Enric Centelles
1920 – Pau Roca
1922 - Jaume Novell
1925 – Eduard Martí
1931 – Josep Navarro
1934 – Lluís Martínez
1942 – Ferran Martínez
1947 – Francesc Munné
1948 – Ferran Martínez
1949 – Francesc Llenas
1952 – Adrià Moya
1958 – Miquel Franco
1959 – Antoni Dou
1961 – Valentí Barbat
1964 – Josep Antoni Soler
1966 – Joan Bosch
1967 – Ramon Mestre
1970 – Calassanç Balagué
1976 – Lluís Guixà
1988 – Àngel Casas
1989 – Josep M. Comadran
1994 – Pere Biel
1996 – Antoni Baltà

Directors:
1987 – Josep M. Comadran
1994 – Pere Biel
1996 – Antoni Baltà
2005 – Jaume Ars
2010 – Assumpta Claramunt
2014 – Jordi Roig