Escola Pia Tàrrega: Característiques psicoevolutives de l’adolescència

Notícies

Característiques psicoevolutives de l’adolescència

L’adolescència és el període de desenvolupament en què es dóna la transició de la infantesa a l’edat adulta. El començament de l’adolescència se situa als 11-12 anys i generalment està associat als primers signes de la maduració puberal. Cap als 18, l’adolescència arriba al seu final i, com a joves adults, els nois i noies entren en una nova etapa de desenvolupament.

Un dels grans temes de discussió al llarg dels nostres dies és el “conflicte” que sorgeix entre l’adolescent i els seus pares. El més important a tenir en compte, és com el sistema familiar absorbeix aquests conflictes, com els incorpora a la seva dinàmica, i com s’adapta als canvis evolutius que pateixen els seus membres adolescents; hi ha diverses raons per tal qual aquesta adaptació pot ser dificultada. Les dificultats que sorgeixen en les relacions pares-fills adolescents alteren les relacions familiars i afecten l’equilibri del grup. Cal tenir en compte com a tret bàsic de l’adolescència el trencament de la norma perquè els joves busquen la seva autonomia.

El grup de companys/amics de la mateixa edat adquireix en el decurs de l’adolescència una significació diferent de la que tenia en la infantesa. Comença a prendre importància l’amistat en la satisfacció de les necessitats emocionals: afectivitat, intimitat, confidència, confiança, ajuda mútua,... A través de l’amistat, l’adolescent, entre d’altres aspectes, s’allunya de la infància i explora un món ple de nous centres d’interès. Normalment el grup d’iguals (amics i companys)  agafen una importància i un valor més gran que el del nucli familiar; la companyia dels amics fa més fàcil el procés de separació dels pares. Per aquest motiu, especialment entre els 13 i 16 anys sorgeixen les pors a ser arraconats i traïts pels amics, les gelosies donen un contrapunt que dóna a l’amistat una dimensió ambivalent, és a dir, en la mesura que l’amic és el puntal que permet no sentir-se sol, que dona prou seguretat per continuar creixent, per avançar cap a l’autonomia, la idea de la seva pèrdua provoca els més forts sentiments de desemparament. Per aquest motiu, molts cops actuen per influència dels companys per tal de no ser rebutjats.

L’entrada a l’adolescència implica el pas de transició cap a l’autonomia. En l’adolescent es desperta l’interès a buscar sentit o la significació de cadascun dels aspectes de la seva experiència concreta en la societat en que viu i l’envolta i en el món en sí. Per aquest motiu sorgeix en ells/elles l’interrogant sobre si mateixos abastant qüestions generals com ara l’amor, l’amistat, la societat, la religió, les creences,... Del seu passat infantil, porten un equipatge “ple de prejudicis” d’idees, valors, normes, representacions que han acceptat “perquè sí”. Ara, en el seu pas cap a l’edat adulta han de canviar la seva manera d’acceptar i complir les normes socials, ja no acceptaran les imposicions, sinó que buscaran un raonament.  Cada cop més, els nois i les noies, seran capaços de resoldre per si mateixos situacions que abans estaven a les mans dels pares i seran també capaços de construir criteris propis i esdevenir cada cop més responsable. 

Acostuma doncs, a donar-se com un fet generalitzat que l’adolescent iniciï aquest pas expressant el seu rebuig a les normes que provenen de l’autoritat paterna i escolar. Continuar acceptant-les implicaria continuar sent dependents, cosa que significaria negar la seva autonomia. Tot això just en el moment en que els joves senten un gran desig per aconseguir la llibertat i l’expansió de sí mateixos cap a horitzons diferents dels que l’ambient familiar i escolar els ofereix. La confusió que tot això genera en la ment de l’adolescent és una faceta de crisi i de desorganització, que poc a poc, amb l’ajuda dels adults que l’envolten ha d’anar reordenant i estructurant.

La figura corporal és la peça bàsica que influeix de manera general, en aquesta edat, en l’autoestima. Són típiques les comparacions amb els altres, la manera que tenen d’actuar, de pensar. Es adolescents  doncs, busquen el jo ideal, és a dir, el personatge que intenten ser, però que encara són lluny de ser; per aquest motiu poden arribar a ser terriblement autocrítics i crear conflictes amb ells mateixos. Els canvis corporals i la manera com el jove els assimila modifiquen el context de les seves relacions amb els adults.

En la mesura què l’escola resulta ser –contràriament a les prediccions- un obstacle per a un desenvolupament harmònic dels adolescents portant al fracàs i a l’abandonament escolar que es pot donar, no solament afectarà al currículum, sinó al projecte sencer de desenvolupament personal de cada individu.